1-3 anys · Alimentació · 6 min de lectura
Fa setmanes que rebutja tot el que no sigui triturat o l'hora de menjar és una batalla de 45 minuts
Quan cada àpat acaba en llàgrimes (les seves i les teves), és normal sentir-se perduda. Hi ha maneres de rebaixar la tensió a taula.
Què pot estar passant
Entre l'any i els tres anys és freqüent que aparegui la selectivitat: desconfien de textures i aliments nous, i menjar es converteix en un terreny on exercir la seva autonomia.
Com més pressió hi ha a taula, més s'allarga l'àpat i més s'hi resisteix. És un cercle que esgota tota la família.
Què pot ajudar a casa
Posar un temps límit raonable a l'àpat i retirar el plat sense enfadaments ni premis.
Oferir petites quantitats de textures noves al costat d'alguna cosa que ja accepta, sense obligar-lo a tastar-ho.
Menjar junts i deixar-lo tocar, manipular i servir-se. Tu decideixes què s'ofereix; ell decideix quant en menja.
T'agradaria veure-ho amb el teu cas concret?